L’eclipsi del 12 d’agost de 2026 va tenir un significat especialment bonic vist des d’un indret com el Santuari de la Bovera, a Guimerà. La Bovera, enlairada sobre la vall, ofereix un horitzó oest molt obert, i això la convertia en una talaia privilegiada per contemplar el fenomen amb el Sol ja molt baix. De fet, a Guimerà el màxim de l’eclipsi es va produir cap a les 20.29 h.

Més enllà de la dada astronòmica, hi ha alguna cosa gairebé poètica en contemplar des de la Bovera com, lentament, la Lluna va anar amagant el Sol mentre el paisatge quedava banyat per una llum cada vegada més estranya. El silenci del paisatge, la pedra del santuari i la posta de sol convertien l’eclipsi en una experiència que anava molt més enllà d’observar un fenomen astronòmic. Era com si, durant uns instants, el paisatge mil·lenari de Guimerà i el moviment immens dels astres es trobessin en un mateix punt.

I encara hi havia un al·licient més: aquest eclipsi arribava 121 anys després de l’últim eclipsi total visible des de Catalunya, el de 1905, i no en tindrem un altre de total al nostre territori fins molt més endavant.

Per això, la Bovera podia ser un lloc especialment simbòlic: una muntanya, un santuari i un poble que miraven el mateix cel que havien mirat moltes generacions abans, però davant d’un espectacle que només es repeteix molt de tant en tant.

Només resta agrair, a tots els que vàreu poder gaudir d’aquest indret i, a tots els que vàreu fer possible que l’esdeveniment i l’ambient que s’hi va respirar fos immillorable.

Patronat de la Mare de Déu de la Bovera / Viu Guimerà.